Avui volem mostrar-vos unes interessants estadístiques dels navegadors, sistemes operatius i resolucions de pantalla més utilitzats, també mostren quins països són els més actius a internet.

D'aquí podem extreure informació útil per al desenvolupament de projectes web.

Visitar enllaç

El passat 18 de setembre vam assistir a la Jornada de "Polígonos en Red" que organitza el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, a través de red.es, amb la finalitat d'impulsar la competitivitat i la innovació del teixit empresarial.

L'objectiu de la jornada era donar a conèixer com l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (conegudes com TIC) per millorar els processos en l'empresa, fer-la més àgil, estalviar costos en les gestions amb l'administració, i en definitiva, augmentar la competitivitat i la productivitat de la pyme.

Un dels moments més amens i participatius de la jornada va ser la dinàmica de grup anomenada "Cafè Digital", en la qual durant més d'una hora els assistents (empresaris, proveïdors i consultors TIC) vam prendre un cafè per compartir punts de vista sobre com les TIC poden ajudar en els negocis.

Es van exposar opinions, demandes i suggeriments sobre la implantació de les TIC en la petita i mitjana empresa. La majoria destaquem com factor clau per a iniciar un projecte TIC poder contar amb l'assessorament d'un bon col·laborador o proveïdor de tecnologia, que els pugui indicar quines solucions s'adapten millor a les seves necessitats.

Disposar d'eines que ajudin a gestionar la informació i els processos de l'empresa són una altra de les grans demandes dels empresaris. En aquest sentit es va destacar la necessitat d'implantar un ERP (Enterprise Resource Planning), un sistema d'informació gerencial, que ajuda a gestionar informació de forma centralitzada, integrant les diferents activitats de negoci com vendes, producció, administració o inventaris; així com un gestor de continguts per a actualitzar la informació en la web de forma eficaç o eines de gestió documental que permetin agilitzar els diferents processos de recerca i intercanvi de documents.

Eines com una intranet o extranet també són molt valorades pels empresaris ja que faciliten una millor comunicació amb clients i proveïdors. D'altra banda, tots ens vam mostrar a favor dels avantatges que oferix la factura electrònica ja que aporta grans avantatges en la gestió del negoci, agilitzant els tràmits i reduint el cost.

Es va considerar que en el procés d'integració de les TIC és fonamental promoure una cultura interna en l'empresa entorn de les noves tecnologies, com forma d'incentivar el seu coneixement i la motivació cap a la seva utilització entre els diferents membres de l'organització. També es va assenyalar la importància de disposar de formació per a directius i treballadors en l'ús de les TIC, per a poder treure el màxim rendiment d'elles.

Aspectes com poder disposar de millors infraestructures, especialment connexions a Internet de banda ampla, o que existeixi una major oferta d'ajudes per part de l'administració per a engegar projectes tecnològics han estat algunes de les principals demandes que vam exposar al llarg de la jornada d'avui.

Per Stephanie Falla Aroche * 

Sembla ser que diverses empreses estan retirant la seva inversió del món virtual Second Life a causa de la seva poca rendibilitat i fidelitat entre els usuaris. De fet ha estat catalogada com la cinquena pitjor pàgina de la web, segons Times.

El món virtual en 3D Second Life va ser creat per Limitin Lab i fundat per Philip Rosedale, amb la idea de proporcionar a l'usuari o resident, eines per a participar en un segon món amb la seva economia virtual.

La idea d'una segona vida, on els usuaris poden ser com ho desitgin i gastar diners reals va sonar molt interessant a molts usuaris que es van llançar a participar i això va fer que moltes empreses de productes i serveis en la realitat també incursionar en el nou món virtual.

Second Life, va ser tema d'actualitat en diverses oportunitats, amb els seus 8 milions de residents, es van realitzar protestes virtuals, es parlava de noves empreses promocionant els seus productes i els residents eren cada vegada més.

No obstant això, actualment la revista Time l'ha catalogat com la cinquena pitjor pàgina web quant a usabilitat, la seva lenta descàrrega i poca facilitat d'aprenentatge. A més d'altres crítiques que la fan una pàgina poc atractiva.

D'altra banda, les empreses que van apostar per Second Life, anuncien la seva retirada, tal és el cas d'un esdeveniment que va planificar Sun el qual va quedar en blanc i l'illa Dell es troba deserta. Per la seva banda, la botiga virtual American Apparel ha tancat el negoci.

El director de màrqueting online, Ian Schafer de Deep Focus, aconsella als seus clients sobre l'entrada en mons virtuals va assenyalar que era complicat establir un pla de màrqueting decent en un lloc on "un dels objectes més freqüentment comprats són els genitals".

Pel que sembla el destí de Second Life està canviant, però pot ser que això ajudi als creadors del mateix per a no acomodar-se en els 8 milions d'usuaris que tenen i puguin millorar les deficiències del seu lloc, ser més exactes amb les estadístiques, per a fer-lo més rendible. Vostès quins opinen?

* font: Maestros del Web

Llegeixo una excel·lent editorial de Vicent Partal a Vilaweb sobre el nou i enginyós sistema de localització que Google ha posat en marxa: Google Street View , associat a Google Maps, però que obre de nou, més que mai, el debat sobre el dret a la intimitat.

Una furgoneta de Google va realitzant itineraris per les principals ciutats dels EUA (de moment) fotografiant-ho tot cada pocs metres per poder oferir després imatges panoràmiques amb un detall de precisió relativament alt.

Realment trobo que és un sistema tècnicament al·lucinant de foto immersiva contínua i que et pot ajudar i molt a situar-te, a trobar els llocs que busques, per satisfer la curiositat de veure llocs on vas ser fa temps... però que també pot desvetllar el costat morbós de les persones per veure què hi feia tal persona a tal lloc o coses per l'estil.

Crec que el dret individual a la intimitat està desapareixent, i Google, com a empresa "enrotllada" que ha estat (o ha fet veure que era) durant molts anys, hauria de vetllar per no contribuir-hi.

Des que pels anys 80 va començar la distribució dels CD's, el panorama dels suports digitals va començar a canviar. És indubtable l'avanç tecnològic que va suposar tant per al món informàtic com el musical, per la seva major capacitat i pel fet de poder accedir a dades digitals de manera no seqüencial.

Encara recordo com algun amic, segurament embriagat per l'eufòria de la novetat, em comentava el meravellós d'aquest format. - Sí, sí, la qualitat de so és molt millor, i a més no hi ha perdudes de qualitat com passa amb les cintes o e pols no es llegixen. És realment tan important mantenels vinils.- Em comentava. - I a més no es rallen ni espatllen amb tanta facilitat.- Em va arribar a dir. Com estàvem d'enganyats!.

Qui no ha pegat amb cinta adhesic alguna vegada una cinta trencada de cassette i l'ha tornat a utilitzar? Qui no les ha llençat per terra, patejat, mossegat, desenrotllat i tornat a enrotllar amb un boli?

Fins i tot l'arcaic disquette era molt més robust que els actuals cds/dvds. No hi ha dubte. La qualitat i capacitat per a emmagatzemar la informació han millorat, però en el suport físic ens han pres el pèl. És a dir, en lloc de progressar hem retrocedit.

Davant aquest panorama sempre m'he preguntat per què no havien triomfat formats més similars al minidisc. És tan difícil posar una carcassa a un CD/DVD? O potser li interessa a la indústria que el suport tingui tan poca durabilitat?

Però si hi ha una cosa que em preocupa és la poca intenció que veig de canviar o posar remei aquest assumpte. Ja tenim amb nosaltres els nous formats Blue-ray i HD-DVD i això  seguirà igual. Es milloren les capacitats, es canvien els reproductors, els gravadores, i el suport físic que és el pitjor, es manté. Espero no haver de dependre mai de 54GB d'informació que si taco amb els meus dits, o si tenen una mica de pols no es llegeixen És realment tant important mantenir compatibilitat amb els antics formats?

Sincerament, si he de pagar un cànon per un suport, almenys m'agradaria que em durés més d'una setmana sense rallar-se dintre del meu cotxe. Afortunadament, les meves esperances recauen sobre els pen-drives, les memòries i els discos durs usb cada vegada més petits.

Molt probablement en els darrers dies haureu rebut a les vostres bústies de correu missatges del tipus "Tal dia a tal hora apagueu els llums contra el canvi climàtic", o bé "tal dia, per protestar contra les tarifes de telefonia mòbil, no truqueu a ningú". Independentment d'estar d'acord o no amb la finalitat dels missatges (que hi estic en la seva majoria), quan rebo aquest tipus de convocatòries sempre se'm presenta el dilema de si secundar-les, reenviar-les als meus contactes i ajudar "a fer la bola gran", o bé optar per la forma més fàcil, que és llençar el missatge a la paperera i oblidar-me'n.

Bàsicament perquè m'agrada diferenciar entre aquelles campanyes que han estat ben preparades pels col•lectius que l'organitzen (que estan ben dissenyades, que tenen un bon motiu concret i que per tant poden tenir una alta probabilitat que arribin a bon port i tinguin èxit) de les convocatòries "fantasma" que poden haver sortit d'un marrec pseudo-activista avorrit a casa seva i que "per distreure's" s'ha dedicat a iniciar una roda de mails que res o poca cosa tenen al seu darrere.

Vull dir que és molt fàcil engegar una roda d'aquestes i que finalment acabin fent cas de la campanya quatre gats per la mala planificació (imprudència fins i tot diria jo) de qui l'ha engegat, cosa que motiva desencís entre els qui l'han seguit i probablement farà que el desencís el mantinguin quan rebin per mail una altra campanya de l'estil, possiblement molt més ben organitzada i amb molta més possibilitat que tingui èxit.

De totes maneres, és al•lucinant quan veus que algú organitza una bona campanya que "toca la fibra" dels internautes i com en poques hores el boca-orella (bústia de sortida - bústia d'entrada de correu, diria jo) acaba en èxit i fent partícip a milers de persones per alguna bona causa.

Internet té coses boníssimes, al·lucinants, diria jo. Que en qualsevol moment puguis tenir extensíssima informació sobre qualsevol tema que minuts abans desconeixies per complert amb un simple "cop de Google" és quelcom que no té preu. De vegades em pregunto "Com podíem viure abans d'internet?".

Tot i així, aquesta sobreinformació que està agafant dia a dia la xarxa, ajudada per una cada cop més correcta indexació dels continguts als motors de recerca també tenen alguns punts que em fan més aviat por: Em fa cert pànic de pensar que cada cop més deixem de ser persones lliures i anònimes per passar a estar molt més que "fitxats" a la xarxa. Si busquem a la xarxa el nostre nom i cognoms i tenim la sort o la desgràcia de no tenir uns noms massa comuns, és possible que puguem fer, en pocs minuts, un retrat de qui som nosaltres mateixos. De vegades molt estricte (amb edat, domicili, correu electrònic, simpaties polítiques, aficions, fotos, punts forts, punts de debilitat...) i de vegades més imperfecte (potser donant peu fins i tot a falses interpretacions).

Comença a ser un mètode més que habituals "demanar referències a la xarxa" quan coneixes algú (on ha treballat, quina és la seva formació, si té un passat més aviat fosc, si hi ha gent que "raja" d'ell...) i molts departaments de recursos humans acostumen a fer-ho abans de contractar algú, per si de cas troben alguna taca al seu currículum.


Si ara mateix, amb una internet que tan sols acaba de despertar ja ens trobem així, què pot passar en un escenari de vuit o deu anys, on m'atreveixo a pensar que "tot" serà a internet, perfectíssimament indexat? No és que tingui res a amagar, ni que hagi fet res d'allò que m'arrepenteixo, però reivindico el dret personal i individual a ser, si vols, una xifra més i a no satisfer de forma fàcil la curiositat dels altres.

I ja no diguem si disposes d'un bloc personal, on en primera persona fas públiques totes les teves paranoies, emocions, experiències... Això, però, a diferència del que he comentat fins ara, ja ho fas de forma conscient i voluntària. Gairebé ho qualificaria d'exhibicionisme.