Internet té coses boníssimes, al·lucinants, diria jo. Que en qualsevol moment puguis tenir extensíssima informació sobre qualsevol tema que minuts abans desconeixies per complert amb un simple "cop de Google" és quelcom que no té preu. De vegades em pregunto "Com podíem viure abans d'internet?".

Tot i així, aquesta sobreinformació que està agafant dia a dia la xarxa, ajudada per una cada cop més correcta indexació dels continguts als motors de recerca també tenen alguns punts que em fan més aviat por: Em fa cert pànic de pensar que cada cop més deixem de ser persones lliures i anònimes per passar a estar molt més que "fitxats" a la xarxa. Si busquem a la xarxa el nostre nom i cognoms i tenim la sort o la desgràcia de no tenir uns noms massa comuns, és possible que puguem fer, en pocs minuts, un retrat de qui som nosaltres mateixos. De vegades molt estricte (amb edat, domicili, correu electrònic, simpaties polítiques, aficions, fotos, punts forts, punts de debilitat...) i de vegades més imperfecte (potser donant peu fins i tot a falses interpretacions).

Comença a ser un mètode més que habituals "demanar referències a la xarxa" quan coneixes algú (on ha treballat, quina és la seva formació, si té un passat més aviat fosc, si hi ha gent que "raja" d'ell...) i molts departaments de recursos humans acostumen a fer-ho abans de contractar algú, per si de cas troben alguna taca al seu currículum.


Si ara mateix, amb una internet que tan sols acaba de despertar ja ens trobem així, què pot passar en un escenari de vuit o deu anys, on m'atreveixo a pensar que "tot" serà a internet, perfectíssimament indexat? No és que tingui res a amagar, ni que hagi fet res d'allò que m'arrepenteixo, però reivindico el dret personal i individual a ser, si vols, una xifra més i a no satisfer de forma fàcil la curiositat dels altres.

I ja no diguem si disposes d'un bloc personal, on en primera persona fas públiques totes les teves paranoies, emocions, experiències... Això, però, a diferència del que he comentat fins ara, ja ho fas de forma conscient i voluntària. Gairebé ho qualificaria d'exhibicionisme.