Potser molts de vosaltres no conegueu google trends . Us ho recomano a tots aquells que vulgueu passar una estona lúdica/educativa. Amb ell podreu comparar la quantitat de recerques o notícies que ha rebut un terme o termes concrets, en un període de temps concret i en una zona concreta, i per tant la seva popularitat. Us adjunto algunes curioses que se m'han anat acudint, però podeu provar amb qualsevol cosa que se us acudeixi....

Exemple 1
Exemple 2
Exemple 3
Exemple 4
Exemple 5

Sempre que escrivim qualsevol text ens assalten certs dubtes ortogràfics, traducció, etc.

Una de les fórmules habituals és preguntar-li al company/a de feina que de petit treia excel·lents a llengua o idiomes, però encara així sempre ens queda algun dubte.

Una altra fórmula es cercar la paraula al diccionari o directament al Google.

Els traductors online treballen força bé, encara així hem de vigilar les traduccions que fem de l'anglès doncs es perden molts matisos (dobles sentits, frases fetes, etc.) Així doncs sempre que fem una traducció d'un text una mica llarg en anglés aconsellem utilitzar text clar, sense figures retòriques ni res, paraules simples i construccions senzilles i una vegada traduït repasseu-lo dues vegades.

Per últim tenim als fabulosos correctors que estan apareixent i que ens fan la vida més fàcil i sobretot fan que el company de feina no ens tingui per un pesat.

A continuació us deixo alguns exemples que de ben segur us ajudaran a comunicar-vos millor.

Correctors:

Espanyol i altres idiomes (en espanyol): http://revisor.com.ar/
Espanyol i altres idiomes (en anglès): http://orangoo.com/spell/

El següent enllaç té varies eines molt útils, entre elles un corrector de pàgines web.
http://stilus.daedalus.es/stilus.php

Català: http://www.softcatala.org/corrector/
Gallec: http://sli.uvigo.es/corrector/
Basc: http://www.xuxen.com/?hizkuntza=es

Traductors:

Català - Castellà: http://www.softcatala.org/traductor/
Gallec - Castellà: http://www.opentrad.org/demo/?language=es
Basc - Castellà: http://www1.euskadi.net/hizt_el/indice_c.htm
Castellà - Anglés: http://www.google.es/language_tools?hl=es

Si busques la definició:

Espanyol: http://www.rae2.es/
Català: http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm
Gallec: http://www.edu.xunta.es/diccionarios/index.html
Basc: http://www1.euskadi.net/hizt_el/indice_c.htm

Internet té coses boníssimes, al·lucinants, diria jo. Que en qualsevol moment puguis tenir extensíssima informació sobre qualsevol tema que minuts abans desconeixies per complert amb un simple "cop de Google" és quelcom que no té preu. De vegades em pregunto "Com podíem viure abans d'internet?".

Tot i així, aquesta sobreinformació que està agafant dia a dia la xarxa, ajudada per una cada cop més correcta indexació dels continguts als motors de recerca també tenen alguns punts que em fan més aviat por: Em fa cert pànic de pensar que cada cop més deixem de ser persones lliures i anònimes per passar a estar molt més que "fitxats" a la xarxa. Si busquem a la xarxa el nostre nom i cognoms i tenim la sort o la desgràcia de no tenir uns noms massa comuns, és possible que puguem fer, en pocs minuts, un retrat de qui som nosaltres mateixos. De vegades molt estricte (amb edat, domicili, correu electrònic, simpaties polítiques, aficions, fotos, punts forts, punts de debilitat...) i de vegades més imperfecte (potser donant peu fins i tot a falses interpretacions).

Comença a ser un mètode més que habituals "demanar referències a la xarxa" quan coneixes algú (on ha treballat, quina és la seva formació, si té un passat més aviat fosc, si hi ha gent que "raja" d'ell...) i molts departaments de recursos humans acostumen a fer-ho abans de contractar algú, per si de cas troben alguna taca al seu currículum.


Si ara mateix, amb una internet que tan sols acaba de despertar ja ens trobem així, què pot passar en un escenari de vuit o deu anys, on m'atreveixo a pensar que "tot" serà a internet, perfectíssimament indexat? No és que tingui res a amagar, ni que hagi fet res d'allò que m'arrepenteixo, però reivindico el dret personal i individual a ser, si vols, una xifra més i a no satisfer de forma fàcil la curiositat dels altres.

I ja no diguem si disposes d'un bloc personal, on en primera persona fas públiques totes les teves paranoies, emocions, experiències... Això, però, a diferència del que he comentat fins ara, ja ho fas de forma conscient i voluntària. Gairebé ho qualificaria d'exhibicionisme.

Tots hem rebut alguna vegada algun missatge intentant vendre'ns viagra, oferint serveis estranys, o venent ves a saber què.
Per a qui no ho sàpiga encara, a aquests correus que no s'han sol·licitat i que s'han enviat indiscriminadament se'ls denomina SPAM.

Es calcula que entre el 60 i el 80% de tots els correus que s'envien avui dia són d'aquest tipus. Desgraciadament, això està ocasionant que quatre desaprensius estiguin boicotejant un sistema barat, ràpid i fàcil.

Per a contrarestar els seus efectes es recomana:

• No respondre mai un missatge no sol·licitat. L'única cosa que fareu és confirmar que la vostra adreça està activa. Per descomptat, de res servirà insultar al remitent ni coses per l'estil
• No deixar la teva adreça de mail a qualsevol formulari o fòrum d'Internet, ni tan sols a la teva pròpia pàgina. Penseu que els que es dediquen a això acostumen a recollir les adreces de les seves víctimes de les pròpies pàgines web.
• Consultar amb el teu proveïdor de correu si té alguna eina anti-spam tipus Spamassassin.
• Configurar filtres o regles de missatge en el nostre programa de correu per no rebre més missatges d'una adreça determinada. Avui dia existeixen eines anti-spam per a la majoria de programes de correu (outlook, thunderbird, evolution, etc...).

Per exemple:

http://www.spamfighter.com/LangÉS/Product_#Info.asp

http://sourceforge.net/projects/saoutlook/

http://spamassassin.apatxe.org/

Un dels principals maldecaps de les empreses a l'hora de fer negocis per la xarxa (bàsicament comerç electrònic, però també tot un seguit d'altres serveis) és trobar un sistema de pagament fiable, fàcil per a l'usuari, estandarditzat i a baix cost.

N'hi ha de ben diversos i de més o menys coneguts. Tot seguit faig un llistat, gens estricte, dels principals sistemes, mirant de veure quins són els punts forts i febles de cadascun d'ells.

- TPV VIRTUAL: Pagament directe amb targeta. Principal sistema de venda on-line. De la mateixa manera que un comerç tradicional contracta a la seva entitat bancària un TPV per poder fer els cobraments amb la targeta, amb els TPV virtuals passa el mateix. Després de fer la comanda al comerç electrònic, el web del venedor sol connectar amb el servidor segur del banc on se li sol·liciten les dades de la targeta.

• A favor: Sistema estès, ràpid, relativament senzill de contractar.
  
  
• En contra: Segons el nivell de seguretat requerit pot donar problemes a l'usuari ja que se li demanen codis que no té, etc. Al venedor se li sol cobrar una comissió.

 --------------------------------------------------------------------------

- Paypal: Sistema de pagament propietat de eBay. Es relaciona un compte de correu electrònic amb una targeta, de forma que després no cal anar donant el teu número de targeta als diferents comerços electrònics, ja que l'has confiat únicament a PayPal.

• A favor: Sistema força estès, gratuït per al comprador, permet pagaments entre usuaris individuals, el sistema per excel·lència del sistema de subhastes eBay.
  
  
• En contra: Cal que l'usuari es doni d'alta prèviament d'aquest servei. Sistema únicament en anglès, es cobra una comissió al venedor.

- Google Checkout: La competència directa de Pay-Pal. Funciona exactament igual.

• A favor: Google pot oferir menys reticències a l'hora de donar les dades bancàries que altres mitjans, integració amb altres productes de Google com adWords, etc., les comissions que es cobren al venedor són menors que amb Paypal
  

• En contra: Cal que l'usuari es doni d'alta prèviament d'aquest servei. Només en anglès (e moment), sistema encara força desconegut per al gran públic

 --------------------------------------------------------------------------

- epagado: Vindria a ser el PayPal a l'espanyola. Propietat de Bankinter, aquest sistema s'ha popularitzat en certs webs espanyols que requereixen micropagaments.

• A favor: Està en castellà
  
  
• En contra: Cal que l'usuari es doni d'alta prèviament d'aquest servei. Molt menys estès a nivell mundial que els dos sistemes anteriors.

 --------------------------------------------------------------------------

- Pagament amb missatges SMS retribuïts: Serveix per pagar imports molt petits (per exemple per descàrregues de melodies, accés a certs continguts, etc). L'usuari envia un missatge curt a un número de SMS i se li descompta automàticament del saldo del mòbil la quantitat en qüestió (habitualment 0,9 o 1,2€ +iva per missatge).

• A favor: Sistema fàcil i anònim per a l'usuari, que a més no ha de donar cap informació bancària
  
  
• En contra: No apte per quantitats grans. Si s'ha de pagar més de 0,9 o 1,2€ cal fer n missatges enllaçats. El venedor cobra una part molt més petita del que paga el comprador (grans comissions en concepte de l'ús del número, plataforma, intermediaris...)

 --------------------------------------------------------------------------

- Módems o Dialers: L'usuari ha de connectar a internet fent ús d'un software que li proporciona el web venedor. Mentre està connectat a internet, gaudint dels serveis del venedor (molt habitualment serveis per adults), el venedor cobra una tant per minut.

• A favor: Anònim per a l'usuari.
  
  
• En contra: Sistema de dubtosa ètica si no s'adverteix molt clarament a l'usuari que en acabar de fer ús dels serveis cal que canvii la connexió telefònica per continuar navegant per internet. Es cobra per temps i no per imports fixos. El venedor cobra molt menys del que paga el venedor.

 --------------------------------------------------------------------------

- Telèfons 803, 806 o 807: Els típics telèfons "partyline" o similar. Serveixen per descarregar continguts o gaudir d'un servei on-line mentre tens la trucada activa.

• A favor: Anònim per a l'usuari
  
  
• En contra: Es cobra per temps i no per imports fixos. El venedor cobra molt menys del que paga el venedor.

 --------------------------------------------------------------------------

A banda dels sistemes immediats, en comerç electrònic també es poden continuar oferint sistemes de pagament "tradicionals", que permetin que qui no tingui una pressa especial, o bé no s'acabi de refiar de donar les seves dades de targeta puguin fer pagaments:

- Contra-reemborsament: En fer la venda on-line, l'usuari no paga res. Només quan se li porta el paquet a casa és quan ha de pagar-lo.

• A favor: L'usuari no paga res fins que rep el paquet a casa.
  
  
• En contra: Si l'usuari no paga quan rep el paquet, el venedor ha de pagar l'enviament i la tornada. Es dóna peu a fraus (bromes...) ja que qui suposadament compra no ha de pagar res ni identificar-se. Correus o les empreses de missatgeria cobren un import per fer el cobrament a destinació. No apte per a tots els països.

 --------------------------------------------------------------------------

- Gir postal o telegràfic: En fer la venda on-line, l'usuari no paga res. Només es dóna l'operació feta quan el venedor rep els diners que l'usuari ha pagat a correus per tal que siguin ingressats al compte del venedor.

• A favor: Sistema tradicional
  
  
• En contra: Molt lent, requereix molts passos tant per la part compradora (la venda es pot perdre), com per la part venedora (comprovacions manuals, etc.). Correus cobra una comissió.

 --------------------------------------------------------------------------

- Dipòsit en compte corrent: En fer la venda on-line, l'usuari no paga res. Només es dóna l'operació feta quan el venedor rep els diners que l'usuari ha pagat
ingressant en mà o pagant per transferència per internet.

• A favor: Sistema fàcil pel venedor. Sense comissions si és des de la mateixa entitat bancària i comissions relativament baixes si és des d'entitats diferents.
  
  
• En contra: Lent, requereix alguns passos tant per la part compradora (la venda es pot perdre), com per la part venedora (comprovacions manuals, etc.).